Anàlisi lexicomètrica

Adjunto aquí el següent text treballat:
http://feministesindignades.blogspot.com.es/2018/03/mes-enlla-dels-llacets-liles.html

Aquí el meu procés del treball:
https://docs.google.com/document/d/1jpJZaLyKQTTInuOju_A-o2x_nfDg2hyPHj-lB7pmXtw/edit?usp=sharing

La literatura i les escriptures hipertextuals

-No t’ho prenguis tan a pit, Goldman. D’aquí a vint anys la gent no llegirà. És així. Estaran massa enfeinats fent el pallús amb el mòbil. Per si no ho sabies, Goldman, l’edició s’ha acabat. Els fills dels teus fills es miraran els llibres amb la mateixa curiositat que nosaltres ens mirem els jeroglífics dels faraons. Et diran “ Avi, per a què servien els llibres?”. I tu els respondràs: “Per somiar. O per talar arbres, ja no ho sé”. En aquel lmoment ja serà massa tard per obrir els ulls: l’estupidesa de la humanitat haurà tocat fons i ens matarem entre nosaltres per culpa de la nostra ignorancia congènita (més o menys el que està passant ara ja). El futur ja no és als llibres, Goldman…

Joël Dicker El llibre dels Baltimore, pàg. 178

L'afirmació: "El futur ja no és als llibres", seria la mateixa que la que diu Langdon Winner en el seu llibre La balena i el reactor: : "Els ordinadors causaràn una revolució en forma d'educació dels nostres fills", ambdues tenen una suggerència molt forta de que aquells que experimentarem el canvi, estarem obligats simplement a soportar-ho.

Els éssers humans devem adaptar-nos. Aquest és el nostre destí. 

El Boris, ens diu que  a aquesta eina que estem fent servir ara mateix per comunicar-nos, li queden pocs anys de vida. Penso que a mida que les tecnologies es construeixen i s'utilitzen, ja estem produïnt alteracions en els nostres patrons d'activitat humana. 

Creem noves formes de relacions socials i de rols, que anem modificant a mida que les tecnologies ens donen eines que transformen el llenguatge i els jocs lingüístics, que teniem immersos en la nostra cultura. 

Arribaran noves eines, que amb més o menys èxit incorporarem a la nostra vida diària, fent-les imprescindibles.

La tradició oral i simbòlica i els mòbils

Aquest matí he rebut un washap de caire religiós, d'una tieta beata (a la que m'estimo molt); bé de fet, de ben segur que en algun moment, tots n'heu rebut d'aquest tipus, ja sigui la Verge María, Sant Remigio, o qualsevol sant o santa.

Aquest fet m'ha fet pensar en el canvi del paradigma lineal al paradigma hipertextual. 

Anys enrere, es repartien les famoses estampetes que segurament les vostres iaies, tietes, o mares encara deuen tenir guardades al calaix de la tauleta de nit, o al moneder.

Pensar que la imatge en paper en protegia de calamitats o ens ajudava a recuperar-nos més ràpid d'una malaltia, responia sens dubte al nostre bagatge cultural i simbòlic.

No he pogut evitar fer la reflexió de que si fins i tot pot ser una mica ridícul reenviar aquests missatges, de fet, aquesta era la intenció de l'estimada tieta, també ho era el fet de passar-nos les estampes de mares a fills o que el capellà les donés a l'església.
Abans era material tangible, que tocaves, o li posaves una espelma en casos de molta necessitat, però a través del washap?...

En fi, permeteu-me haver penjat un comentari una mica divertit per desestressar.

Ens llegim

Montse Fadó

Tecnologia del paper i del llapis

Podem parlar de tecnologia del paper i el llapis, en aquesta època que vivim envoltats d’eines i aparells connectats a la xarxa elèctrica?

Personalment, penso que si.

Si hi pensem un moment, ens adonem que la demanda de paper, (descobert a la Xina) es va convertir en un veritable negoci a Europa, amb el descobriment de la impremta el 1440, i que el llapis, descobert a finals del segle XVIII, va millorar i molt la manera de poder escriure sobre un full en blanc. Aquesta tecnologia manual, però certament tecnologia, va ser  un salt qualitatiu en la manera de poder expressar-nos, i deixar per escrit, els nostres pensaments, opinions o la nostra expressió artística.

Com he dit abans, vivim en un món tecnològic, en el que les “eines” de sempre, competeixen amb ordinadors, smartphones, i altres meravelles de la ciència, però això no vol dir que haguem  d’oblidar els mecanismes que van anar evolucionant, per poder fer de la nostra expressió escrita, un dels pilars més importants de la nostra existència.

Presentació

Hola Boris i companyes!

Com ja he dit en la meva presentació, les noves tecnologies em fan molt de respecte, però vés per on, he trobat “amb ajut” el blog que havia fet fa uns anys per l’assignatura de Mitjans de Comunicació.

Em va semblar una experiència molt interessant i enriquidora, tot i la reserva inicial a treballar aquesta eina TIC.

Ens anem llegint!

Montse Fadó